D’ençà dels seus primers llibres conjunts, la Liliana i jo no hem parat de visitar escoles, llibreries, biblioteques i fires i festes literàries de tota mena. De vegades ho hem fet tan intensament que hem acabat literalment esgotats. Cada curs, quan arriba el més de juny, ja anem trinxats. Cal pensar que el dia de Sant Jordi s’ha transformat en la setmana de Sant Jordi i, a la apràctica, ha acabat sent al mes de Sant Jordi i ja anem cap al trimestre. Això fa que els finals del curs sempre siguin esgotadors. Per això a finals de juny sempre ens diem que hem d’afluixar. Ara bé, quan arriba setembre, tornem a la carretera, i ho fem amb ganes i de gust, com si sentíssim la necessitat – i la sentim – d’estar tan a prop dels lectors baixets com puguem. A més, no ens enganyem, el públic infantil és agraït fins l’infinit i el seu entusiasme és una carregada de piles absoluta. Com sinó s’explica que en plena Covid ens inventéssim El tour més absurd del món per poder estar amb els nostres lectors ni que fos a través de les pantalles.
Tenim mil anècdotes amb nanos que ens han vingut a veure a llibreries, escoles i on sigui (teatres, museus, places i carrers, centres cívics…). Entre totes aquestes anècdotes n’hi ha una que no oblidarem. Un dia a l’Altell, la llibreria de Banyoles, un nen ens va donar una carta, li vam signar els seus llibres, ens vam fer una foto amb ell i li vam donar les gràcies per la carta. Més tard, quan ja tornàvem a ser al cotxe camí de casa, la Liliana va obrir la carta. Hi havia un dibuix de l’Agus Pianola i el Sr.Flat i a sota una frase breu i concisa: Jo crec en vosaltres.
Una frase com aquesta “Jo crec en vosaltres” justifica per si sola tots els on the roads del món i ens fa entendre que som de l’escola d’en Bob Dylan que es inventar allò del never ending tour. Quina frase! Realment com deia Foix, un tret és un impacte.
Comments